Historia

Institut d’Ensenyament Secundari “F. Ribalta”          

            L’Institut es va fundar en 1846 amb la denominació d´Instituto Provincial de Segunda Enseñanza i estava situat a l’edifici de l’antic convent de las Monjas Claras en el carrer Major, (actual Plaça Santa Clara) essent el primer Director Don Fermín Gil Gómez, catedràtic de Latinidad y de Retórica y Poética. Després, durant tota l’etapa isabel.lina fins l’inici de la Restauració, es van alternar com a directors Domingo Herrero i Francisco Llorca representant tots dos el vaivé de la política nacional entre liberals (el primer) i conservadors (el segon), essent Domingo Herrero per altra banda un dels il·lustres alcaldes de Castelló durant aquella època.

            Al 1879-80 es va fer la primera instal·lació de l’Observatori meteorològic essent l´impulsor i el primer encarregat el catedràtic de Física i Química Francisco Llorca, quan era també director del centre; després d’uns pocs anys va deixar de funcionar, fins l’any 1911 quan va tornar a posar-se en marxa. Al nou edifici de l’avinguda Rei en Jaume es va continuar aquest servei a partir de 1921 fins l’any 1975 en el qual cessà definitivament el seu funcionament.

            En 1901 en reformar-se l’organització dels Instituts, es van convertir en Institutos Generales y Técnicos, i van quedar incorporats a aquests les Escoles Normals que van continuar fins l’any 1914, i a més l’ensenyament tècnic de l’Agricultura, Indústria, Comerç, Belles Arts i, fins i tot, estudis nocturns per a obrers.

            Un altre servei important que va començar a incorporar-se a l´Institut a partir de 1848, fou la Biblioteca Provincial, amb fons del Convent de Caputxins de Castelló, de Sant Pasqual de Vila-real i de la Cartoixa de Val de Crist de Sogorb que van poder salvar-se després d’estar emmagatzemats sense cap ordre ni control al Convent de Sant Agustí. En un principi estava encarregat de la Biblioteca un catedràtic del centre, el primer dels quals va ser Antonio Fornés Bou, de Geografia-Història, però a partir de 1862 es va fer ja càrrec el Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Antiquaris, essent alguns coneguts com Juan Antonio Balbàs o Luis Revest.  En 1910, a partir de la Biblioteca Provincial, es va formar la Biblioteca del Claustre en un altre recinte de l’Institut i fent-se càrrec d’ella diferents professors de l’Institut.

            Des de final del segle XIX, a mesura que augmentava el nombre d’alumnes i altres tipus d’estudis, com s’ha esmentat abans, es va veure en la necessitat de reformar el vell edifici, cosa que es va fer a partir de 1895 fins 1905. No obstant això, es va continuar pensant en la necessitat de construir un nou edifici.

            Finalment, el 14 de gener de 1917, es va fer realitat el nou Institut, el qual va ser projectat per l’arquitecte Francisco Tomás Traver.

            Aquest edifici es va construir en el solar de l’antiga Plaça de Bous amb una superfície total de 7.125 m2. A l’interior hi havia tres patis, un per cada centre docent (Institut, Escola Normal i Escola de Treball); en la part posterior hi havia un jardí botànic que, en les reformes posteriors a la guerra civil, es va convertir en pati d’esports; al primer pis, un grandiós saló d’actes amb pintures al·legòriques de Vicent Castell Doménech datades en 1915.

            En plena guerra civil, el 12 de maig de 1937,  l’Institut passarà a denominar-se Instituto Nacional de Segunda Enseñanza  Juan Marco, en memòria d’un antic alumne de l’Institut de Castelló, mort al front de Terol els primers dies de la guerra. Aquest, per tant, serà el primer nom que rep l’ Institut fins el 16 de gener de 1943, que es canviarà  per l’actual de Francisco Ribalta.

            A l’entrada de l’exèrcit franquista a Castelló en 1938, l’edifici es va convertir en Hospital Militar de l’exèrcit de Llevant fins el mes de desembre de 1939 en que va tornar al seu edifici.

            Entre les reformes més significatives de l’edifici en els primers anys de l’etapa franquista trobem la construcció d’una capella, inaugurada en 1946, per la qual cosa es van ocupar dues aules de l’ala nord al primer pis.

             Als anys seixanta i setanta es van produir canvis importants en el desenvolupament sòcio-econòmic del país que va tenir forta incidència en l’evolució de l’Institut: la creació de l’Institut femení en el mateix edifici i la posterior marxa en 1968 a un centre propi (l’actual Institut Penyagolosa); la marxa de la Biblioteca Pública i de l’Escola de Maestria Industrial també en els anys seixanta i finalment en els setanta la desaparició de l’antic Batxillerat en implantar-se el BUP.

            No podem deixar d’esmentar alguns professors que per la seua trajectòria professional al servei del centre ens poden servir d’exemple de molts d’altres que, degut al curt espai d’aquesta informació, no és possible citar:  José de la Torre Rebullida, José Sanz de Bremón, Damián Alcón, Luis Querol, Eduardo Fernández, Francisco Esteve, José Trullén, etc.

BIBLIOGRAFIA:

  • Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tomos XXII y XXIII. 1946, 1947
  • Primer centenario del Instituto de Castellón (1846-1946). Publicaciones del Instituto. Imprenta Mas, Castellón, 1947.
  • Los veinticinco años posteriores al centenario (1946-1971). Publicaciones del Instituto. Imprenta Ballester, Castellón, 1974
  • Altava Rubio, Vicenta: Aportaciones al estudio de la enseñanza media en Castellón, 1846-1970. Tesis Doctoral inédita. Universitat Jaume I, Castelló
  • VVAA. L’Institut F. Ribalta. Edit. Diputació de Castelló,1994     

Francesc Mezquita